boig

Es va obrir la porta, i sense casi ni tenir temps d’obrir el llum, a aquell pis hi van entrar els dos joves.
Van entrar fonent-se ja en una sola persona, ella sobre d’ell, boja d’amor, boja d’excitació i de plaer, i ell boig de desig i calent com una moto agafant-la per sota el cul.
Així, un sobre l’altre, senzills i bojos, van anar caminant enrere i sense veure per on passaven, cap al mig del menjador, i amb ben poca llum es van anar despullant.
Primer es van treure les jaquetes, ràpids i àgils, i després les respectives samarretes. Mentre s’anaven estimant, besant, olorant... S’anaven quedant nuus un davant de l’altre, nuus de cap a peus.
Ell, fort i ample, amb els ulls negres com la nit. Ella, baixa i prima, amb els ulls blaus com el mar.

Al mig del menjador, al mig del sofà, al mig del seu petit món... Ella sobre d’ell, de genolls, besant-lo i sense deixar-lo anar. I ell, assegut sota els seus genolls, llepant aquells petits pits ferms, tocant-li aquell petit plaer que algun dia tots els nois volen arribar a tocar.
I així, a poc a poc i gaudint cada moment, van anar fent... La boca d’ella es va perdre en el plaer d’ell, en el seu petit gran sexe, en el seu cel aquella nit. La boca d’ell també es va perdre en ella, en allò que la feia emmalaltir de vida.
Es besaven, es tocaven, reien, volaven.. Se sentien lliures i únics, el centre del seu petit món, el centre de tot allò que volien.
Sense voler-ho evitar ni sense pretendre-ho van acabar rendint-se al moment, ell dins d’ella, abraçant-la amb força i estrenyent-la contra el seu pit fort, el pit que a ella li semblava el millor llit del món.
I movent-se rítmicament, al mateix temps, amb el mateix moviment... Van estimar-se, van arribar a l’orgasme els dos junts, fosos i enduts per l'excitació de la nit, per la perfecció del moment.