A les 6:55 el sorollet dels nassos... “pip pip pip”, “pip pip pip”… El despertador, sempre a la mateixa hora, sempre tan persistent, sempre tan torracollons.
El pares perquè deixi de sonar (ves, quin remei) i poses els peus encara mig calents sobre el terra fred (això no passa si tens alfombra... però no és el cas).
Amb els ulls encara adormits, amb la son enganxada als talons, vas cap al lavabo... xino-xano et vas despullant i obres l’aigua, disposada a submergir-te en aquella agradable dutxa.
I quan estàs a punt de posar el primer peu a dins... s’obre la porta.
Veus la teva mare, amb cara adormida igual que tu però amb uns ulls més alegres que et diu; “què fas? Està tot nevat”.
Tu, amb la tovallola envoltant-te el cos corres cap al terrat; tot el poble està nevat, a la carretera no hi passa ni un cotxe, tens un dia més de cap de setmana. En un moment se’t passa tota la son de cop, et poses roba per anar a la neu i.. a les 7:15 del matí estàs passejant pel carrer; tu sola, amb música a les orelles i amb els ulls ben oberts, observant tot el que sempre et rodeja com si fos el primer cop que ho veiessis.
I això m’ha passat avui.. M’he despertat ignorant del tot el que passava a fora, i quan m’han dit que estava nevat, m’he posat la roba i cap a la neu! De 7 a 8 me n'he anat a la muntanya, a passejar, a disfrutar del paisatge.. I quin paisatge! A partir de les 8 ja m’he anat trobant més gent pel poble, i a les 9:00 el poble estava ple. (També hi havia molta gent que s’havia quedat tirada a la carretera... Però somreien).
I és que sembla ser que quan neva, tothom és més feliç... (I costa menys llevar-se d’hora).
El pares perquè deixi de sonar (ves, quin remei) i poses els peus encara mig calents sobre el terra fred (això no passa si tens alfombra... però no és el cas).
Amb els ulls encara adormits, amb la son enganxada als talons, vas cap al lavabo... xino-xano et vas despullant i obres l’aigua, disposada a submergir-te en aquella agradable dutxa.
I quan estàs a punt de posar el primer peu a dins... s’obre la porta.
Veus la teva mare, amb cara adormida igual que tu però amb uns ulls més alegres que et diu; “què fas? Està tot nevat”.
Tu, amb la tovallola envoltant-te el cos corres cap al terrat; tot el poble està nevat, a la carretera no hi passa ni un cotxe, tens un dia més de cap de setmana. En un moment se’t passa tota la son de cop, et poses roba per anar a la neu i.. a les 7:15 del matí estàs passejant pel carrer; tu sola, amb música a les orelles i amb els ulls ben oberts, observant tot el que sempre et rodeja com si fos el primer cop que ho veiessis.
I això m’ha passat avui.. M’he despertat ignorant del tot el que passava a fora, i quan m’han dit que estava nevat, m’he posat la roba i cap a la neu! De 7 a 8 me n'he anat a la muntanya, a passejar, a disfrutar del paisatge.. I quin paisatge! A partir de les 8 ja m’he anat trobant més gent pel poble, i a les 9:00 el poble estava ple. (També hi havia molta gent que s’havia quedat tirada a la carretera... Però somreien).
I és que sembla ser que quan neva, tothom és més feliç... (I costa menys llevar-se d’hora).
Quina sort poder disposar del dia d'avui per a gaudir-lo i fer fotografies (maques, maques) i no per a "patir-lo".
ResponderEliminarQuan m'he llevat a les 6h. tot estava ja ben nevat, però he anat a treballar fins a Lleida, encara que a mitja tarda he girat cua en veure la magnitud que estava agafant tot plegat.
Ara, a veure demà!
Però no podré fer fotografieeeees, aaaggg!!!
Petons, Clara.
;)))
Quanta neu!Em sembla qe avui ens hem trobat molts en la mateixa situació.Quines fotos més boniques.^-^
ResponderEliminarGent tirada a la carretera que somreia? Ostres, això sí que no ho havia vist mai! Per aquí Barcelona els conductors no mostraven la mateixa actitud!
ResponderEliminarJo també m'he quedat tirada... no a la carretera, però si amb el tren aturat i també somreia, clar que la distància de casa no era infranquejable, caminar per la neu... un gust
ResponderEliminarAquí va ser un gran caos, però m'ho vaig passar bé :-)
ResponderEliminarJo hauria somrigut si la nevada hagués sigut abans d'agafar el tren cap a la feina i no després quan ja era a BCN i quedar-me tirat tot un dia sense servei de RENFE. Encara sort que vaig poder tornar amb bus al cap de 24 hores per trobar-me una ciutat gelada i sense llum, i encara estem així. I avui sense tren i cap a la feina amb bus. País de fireta. Això sí, les fotos molt xules.
ResponderEliminarPel que vaig estar veient per internet, al Facebook i per fotos que em va enviar ma mare, la nevada va ser gairebé històrica (com a mínim a Barcelona); quina passada d'imatges precioses!
ResponderEliminar