viernes, 19 de marzo de 2010
“Pip pip pip, pip pip pip”… Avui el despertador sona a les nou del matí, dos hores més tard del que és normal.
Obres els ulls, però no estaves dormint; estàs massa nerviosa. T’aixeques, corres les persianes i les cortines... Fa sol, un bon dia, el cel és blau, no passa aire, s’acosta la primavera!
Encens la radio, tens ganes de dutxar-te escoltant música... I de sobte, sona la cançó. Una cançó que et posa de bon humor, que et fa somriure, que et fa pensar que tot anirà bé.
Et dutxes escoltant-la, cantant-la, sentint-la.. I quan surts, res no et neguiteja. Et vesteixes, fas un cafè ràpid i cap al carrer...
El sol et toca la cara, no hi ha ni una mica d’aire que et despentini, i pots anar sense jaqueta. “Quin dia..” penses, i somrius.
.. I arriba l’hora.
Ets davant la porta, amb el portàtil penjant de l’espatlla dreta i els nervis penjant de l’espatlla esquerra. I al teu cap, mil sensacions.
Però, entre aquelles mil sensacions, entre els nervis i la inseguretat torna a sonar la cançó dins del teu cap, la cançó que et dóna forces, que et fa pensar que tot anirà bé... I que la vida, és pels valents.
I sí.. avui ha estat el gran dia! Un dia difícil, nerviós.. però amb una bona recompensa! I ara, a gaudir del cap de setmana!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Si el dia ha tingut recompensa vol dir que te n'has sorti bé! Enhorabona!
ResponderEliminarBon cap de setmana!
Me'n alegro que hagi anat tot bé.Després de l'esforç, les recompenses.^-^
ResponderEliminarLa vida és pels valents! :)
ResponderEliminarLlavors ha anat bé! Felicitats! :-)
ResponderEliminarAudaces fortuna iuvat La fortuna somriu als audaços, en aquest cas audaces ;-)
ResponderEliminarwueno , ¿pero quina cosa era aquesta ?
ResponderEliminarsino ho dius no ho podrem saber....