Després d’haver dormit 20 hores seguides… Actualitzo el blog! Ahir vaig arribar de terres del Sud.. I quines terres!
Han estat cinc dies intensos intensos... Potser és el fet d’haver-hi anat amb amics el que ha fet que hagi estat un dels millors viatges de la meva vida! A part de la preciositat de l’Alhambra, de la màgia de l’Albaicin, la tranquil•litat dels carrers, l’encant de la gent, les vistes des del mirador de San Nicolás, la visita a la Cartoja, los Jerónimos... També cal destacar les nits, l’ambient, les tardes de tapes i cerveses, els vins a les terrasses amb el sol de Granada, els riures...
Li poso un 10 al viatge i a tota la gent que l’ha fet possible... I ara, després d’aquests increïbles dies, només en queden les fotos i els records! I els mil riures, és clar.. Recomano aquesta ciutat a tots aquells que vulguin viure la vida, o uns dies, al màxim..
Han estat cinc dies intensos intensos... Potser és el fet d’haver-hi anat amb amics el que ha fet que hagi estat un dels millors viatges de la meva vida! A part de la preciositat de l’Alhambra, de la màgia de l’Albaicin, la tranquil•litat dels carrers, l’encant de la gent, les vistes des del mirador de San Nicolás, la visita a la Cartoja, los Jerónimos... També cal destacar les nits, l’ambient, les tardes de tapes i cerveses, els vins a les terrasses amb el sol de Granada, els riures...
Li poso un 10 al viatge i a tota la gent que l’ha fet possible... I ara, després d’aquests increïbles dies, només en queden les fotos i els records! I els mil riures, és clar.. Recomano aquesta ciutat a tots aquells que vulguin viure la vida, o uns dies, al màxim..
Pel que expliques ha estat un viatge molt viscut. 20 hores! Bentornada a casa!
ResponderEliminarQue bé!La teva crònica fa venir ganes de viure-la...
ResponderEliminarGranada és una meravella, ja ho has vist Clara.
ResponderEliminar"Una noche la Reina Aixa una de las esposas del Sultán, contemplaba el valle del río Darro desde el mirador de la Torre, la ciudad dormía y brillaban fogatas en el Albaicin señalando las callejuelas heladas.Solo se oia correr el agua del patio de los Arrayanes, cuando de pronto el llanto de un niño quebró el silencio de la Alhambra..."
Bona nit.
Benvolguda, veig que jo tenia raó i que l'has aprofitat a fons. Es un lloc que pel que sigui no oblidaras mai i on, sempre queden ganes de retornar-hi, però rcorda que mai cap viatge es igual, tot depen amb qui el comparteixis i t'ho diu una auténtica viatgera que ha vist mes de mig mon... Salutacions.
ResponderEliminarVint hores, déu-ni-do la ressaca :D, això sí gaudint de la vida i del Sud.
ResponderEliminar