Una vida de pel·lícula

Qui no ha somiat tenir una vida de pel•lícula?
Segurament molta gent no ho ha pensat mai, però jo sí que ho he somiat; Una vida que acabi tal i com ha començat: bé. Una vida plena d’il•lusions, de sorpreses, d’alegries, amb ben poques tristeses... Una vida amb somnis complerts i per complir, una vida feta, plena, que m’ompli, que em faci feliç.
Una vida acompanyada, plena de gent que m’estima i gent a la que estimo; gent a la que vull fer feliç i que em fa feliç.

I després de pensar això sempre em pregunto; I quina vida tinc, ara?
No tinc una vida de pel•lícula, pateixo i faig patir, sóc feliç i faig feliç, tinc tristeses i mals dies... Però si ho vull, perquè no fer de la meva vida una pel•lícula de les que sempre acaben bé?
La meva pròpia pel•lícula... jo en sóc directora, protagonista i guionista, jo en trio l’argument, en trio les persones que vull que en formin part, en trio els llocs que vull que hi surtin, però... no ho trio tot.
Vull una pel•lícula amb sorpreses, fets inesperats, somriures sincers, petons robats, res que es pugui escriure en un full abans de viure-ho...

Així doncs he decidit escriure la meva pel•lícula a mida que la vaig vivint, a mida que vaig decidint cap a quin cantó tirar, quines opcions triar, quins llocs anar, quina gent conèixer... I, qui sap! Potser al final de la meva vida en surt una pel•lícula de veritat..

T’imagines?




Una cançó preciosa...