A vegades penso que estic boja; ric, ploro, crido i sento per dins meu un seguit de paraules, de veritats que s’entrecreuen i es contradiuen i que mai em deixen estar.
A vegades penso que estic boja, i a vegades penso que sóc lliure; volo, ric i crido d’alegria, ballo sense passos, escric sense paper.
I resulta que per molt que pensi, per molt que cregui, no sóc ni boja, ni lliure...
A vegades penso que estic boja, i a vegades penso que sóc lliure; volo, ric i crido d’alegria, ballo sense passos, escric sense paper.
I resulta que per molt que pensi, per molt que cregui, no sóc ni boja, ni lliure...
[Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.]
Es pot viure d'il·lusions? De somnis? D'esperances?
Es pot viure d'il·lusions? De somnis? D'esperances?
ResponderEliminarSí, sinó de què viuríem els mortals
És necessari!
ResponderEliminarCal somiar, tenir il.lusions, sinó això seria molt avorrit i trist.
Per cert jo ho escric tot en un paper perquè a vegades s'obliden les paraules ... i no podem perdre-les.
Bona nit Clara.
Em sumo a la unanimitat, canviant la pregunta: Es pot viure si no és d'il·lusions, somnis i esperances? (i de "coses" que semblen veritats?)?
ResponderEliminarCom ja diuen per aquí, les ilusions, els somnis i les esperances en realitat son el que ens han de fer viure!
ResponderEliminarM`agrada molt el teu bloc, i les fantàstiques fotos. Tornaré.
ResponderEliminar