Ara toca viure

Moltes vegades mirem però no veiem, sentim però no escoltem.. No sabem donar a les coses la importància que els hi toca, que els hi pertany. Moltes vegades ens deixem endur per aquella dita tan coneguda i a la vegada tan falsa; “No te’n adones del que tens fins que ho perds.” Sí, he dit falsa... Si tu la saps, si jo la sé, què costa obrir els ulls? Què costa no fer-li cas i, tot sabent-ho, valorar el que tens al costat? Clar que quan ho perds és quan arriba tota l’essència del que va ser, tots els records i les vivències passades que normalment no tenim presents, que no recordem perquè, en comptes de passar-nos la vida recordant moments, els construïm, en comptes de viure del passat, ho fem del present.
Qui va dir aquesta frase no pensava en que la gràcia de la vida és construir records, moments i somriures; la base de tot allò que quan no pots viure, recordes; la base de tot allò del que vius quan perds el que tens.



Ara toca viure...