Diumenges..

L’endemà d’una nit de festa no ets persona. I no hi ha més. M’he llevat a una casa que no era la meva (la d’una amiga, he), i això ja m’ha aixafat. Un llit que no és el teu, una casa, una escalfor, un menjador, una cuina que no és la teva; no t’agrada. I vesteix-te, beu dos litres d’aigua i agafa el cotxe per anar cap a caseta on, en teoria, t’espera una tarda d’estudi.
Obres el cotxe, t’asseus i penses en la nit d’ahir. En treus la conclusió que va ser molt bona, massa bona i poses música tranquil•la per relaxar-te. Obres la finestra; vols sentir l’aire a la cara, el vent; però de sobte una gota. I una altra. I una altra. I comença a ploure fort.. “merda”, un diumenge gris i amb pluja, el pitjor del món, i més quan duus una ressaca com un piano.
Vols anar ràpid, tens ganes d’arribar a casa; el teu llit, la teva habitació, l’escalfor, la teva cuina, el teu menjador, la teva apreciada aigua del diumenge al matí... I sempre els mateixos torrac... a la carretera; aquells que es pensen que tots som com ells i que no tenim res més a fer que observar les vinyes del Penedès. “Jo les veig cada dia burros, així que deixeu-me passar”, però res, impossible avançar-lo.
Arribes a casa.. estàs trinxada, acabada, derrotada, cansada, abatuda i avorrida, i tot i tenir muntanyes de feina, l’únic que tens ganes de fer és posar-te dins el llit i dormir. Dormir fins que soni el despertador i siguin les 6 i mitja del matí d’un DILLUNS. Horribles i fastigosos dilluns.

Quina rallada de diumenge.. I a tot aixó suma-li la prepotència que porten els pericos per un empat; un simple empat. Ells han tocat el cel, més amunt ja no poden...



Parlar sense paraules...