Flor de primavera..
breu és l'olor de la pluja que esquitxa el terra, curtes són les cançons de la infantesa, tret dels mils contes que jo recordo, curtes i per sempre les dites que porto..
agafaré al vol el fil que pel jardí navega, i l'estiraré..
sóc pescador de lliris i deliris, una cançó, un tot, una flor quan tu miris...
que continuïn aquests dies de sol i calor, de ràfegues de vent curtes i a batzegades, de somriures i bon humor, de despertar-se amb un sol radiant i poder sortir en màniga curta, de poder pensar que cada dia som una mica més aprop, de sentir que a cada pas creix l’esperança; l’esperança per a tot i per res, pel dia a dia, pels somnis, les il•lusions, els desitjos...
Fa tan bona olor la pluja en un dia d'estiu...Un post ple de sensacions^^.
ResponderEliminarQue bonic, Clara! :***
ResponderEliminar