Bona diada!

El dia dels enamorats, i també dels que no ho estan. El dia de la rosa i el llibre, de les mil i una parades, totes iguals, totes diferents. El dia d’ambient i somriures, de felicitat aparent, de mirades enceses, alegres; vives.
Sant Jordi...

Avui he anat a un recital de poesia acompanyada d’Ovidi, Estellés, Feliu Ventura, Miquel Martí i Pol... bones paraules i bona música d’una guitarra acústica que ens ha acompanyat durant tota l’estona.
Aquí us deixo un dels poemes que han recitat;

Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.

Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.

Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!


Bona diada per a tothom! I felicitats als Jordis!