moment precís

Hi ha cançons que sonen just en el moment precís, i que vulguem o no ens transporten mil sensacions, mil pensaments... un dia, un somriure, una carícia, una persona, una paraula, una mirada, un lloc, un paisatge, un temps, una estació, un sentiment.

I potser és una cançó que no hauríem escoltat mai i que va sonar per casualitat, potser és la nostra cançó preferida, potser s’ho ha tornat des d’aleshores o potser ara l’odiem perquè els sentiments que ens porta s’han apagat. Qui sap.
El que sé és que aquesta cançó a mi me’n porta molts.. i de molt bons. El que sé és que no l’havia escoltat mai fins aquella tarda – vespre que va sonar per aquell CD gravat de feia temps. El que sé és que va sonar mentre semblava que el temps s’hagués aturat, en aquell moment en que sembla que no existeixi res més que la persona que tens al costat.
El que sé és que l’acompanya una posta de sol preciosa dins d’un cotxe ple de sentiment, ple de fum i paraules dolces que, ara, només són records. Bonics records.


I cada cançó, un tros de mi...