Avui et necessito. M’he despertat pensant en tu, m’he dutxat pensant en tu, m’he vestit, pentinat i arreglat pensant en tu, en veure’t, en abraçar-te. Et necessito. Avui he esmorzat pensant en tu, i dinat, i sopat, i m’he tornat a posar al llit pensant en tu, en veure’t, en abraçar-te. Et necessito. Et necessito com l’aire que respiro, com el menjar que menjo, com els ulls amb els que miro, com les mans amb les que em (i et) toco, com la boca que expira, inspira, expira... Avui m’he adormit pensant en tu, he plorat recordant-te, he somrigut al teu costat, en els meus somnis, en el més profund de mi. Et necessito.


I encara no sé qui ets.
Ni on.