El millor remei a tots els mals, la millor medicina a totes les malalties, la millor sortida a tots els problemes, la millor resposta a totes les preguntes, la millor llum a tots els racons foscos, la millor esperança en moments durs, la millor defensa per a tots els que et vulguin fer mal.
Us heu preguntat mai tot el que pot donar un somriure?
“Ríe! Que la vida pasa, el tiempo vuela pero; ríe!! Que la risa cura las penas y abre el corazón... Salta el muro que no te deja ver el sol, y en las calles de la vida… Ríe! Y hay quien ríe por no llorar, pero tú ríe… No hay remedio que cure más!”
La capçalera del meu bloc ja ho diu:
ResponderEliminar"Només vull que somriguis"
Bona tarda Clara.
No fa gaire he començat a regalar-me somriures cada cop que hi penso, cada vegada que penso que, somrient, la vida sembla menys dura: per un mateix i per als altres. En època de crisi, potser que comencem tots a somriure compulsivament? :)
ResponderEliminarSí, però... (aquests però's són mortals, el "sí" voldria anar sol, però el coi de "però" sempre li segueix la pista i se li posa al costat u.ù!!!! xD) Això, al que anava, que també cal anar amb compte amb el somriure (si noia sí, ja no et pots fiar ni de ta mare..xd)perquè quan en comptes de frustrar-te i ratllar-te, somrius, estas desactivant la "ràbia activa" que farà que surtis del clot on has caigut (que faria que sortíssis, més ben dit, si no et resignéssis a somriure i acceptar). Aveure, que no vull xafar jo ara la guitarra xD que sí, somriguem, però que al tanto també... De no convertir el potencial actiu de la píndola del somriure en un narcòtic més. Ho dic perquè m'ha passat...
ResponderEliminarUna abraçada :)!!
Ser capaç de riure (sincerament) en tota situació, és una senyal de valor altíssim. I a l'aparador dels sentits de la vida, el riure està allà que fa patxoca.... Certament! Al costat de la diversió ;)
ResponderEliminarSt. Nietzsche subscriuria el teu post, i jo no puc més que dir amén. Riure (i l'humor, més aviat) és senyal de vida.