I els seus ulls blaus, de sobte, es van trencar en mil bocins; es van escardar en mil petites llàgrimes que guardaven un plor contingut; un plor contingut per llàstima, per orgull.
I aquells ulls se li anaven empetitint, se li anaven humitejant, s’anaven quedant en no res; s’anaven tornant borrosos, impossibilitant el veure, impossibilitant mirar al seu costat i veure com hi ha gent que confia en ella, o que almenys ho aparenta.
Uns ulls que guardaven por, temor, debilitat, orgull, pessimisme. Uns ulls que guardaven ràbia, somnis, i poca cosa més.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Sona a tristesa...Una abraçada.
ResponderEliminarUns ulls tant bonics no mereixen plorar així.
ResponderEliminarUna abraçada ben gran, guapa!
Ostres, anava a dir exactament el mateix que en DooMMasteR. Res de por, pessimisme i no sé quantes coses més; a mirar-se el món sencer, que (encara) hi ha coses molt boniques!
ResponderEliminar