Necessitava una nit com la d’ahir. No sé si vosaltres sovint ho penseu, però jo moltes (masses) vegades em menjo el cap en que les coses canvien, i les amistats també. Com ja vaig dir als inicis d’aquest bloc, fa 18 anys que tinc les mateixes amigues, 18 anys que ho comparteixo tot amb elles, i últimament les coses semblaven canviar bastant. Per temes d’estudis, de feines i de parelles estem totes repartides entre Girona, Figueres i el Penedès i feia masses setmanes que no coincidíem totes juntes, i ahir, per fi, va poder ser!
I va ser una nit impressionant. Un sopar de records, de plans de futur, de riures, de menjar poc i beure molt, de posar-nos al dia, de xerrar, d’anar-nos-en de festa, de beure, de fotos, de riure encara més, de ballar, de fer el boig i arribar a les set a casa amb una companya immillorable...
I és en nits com la d'ahir quan te’n adones que, tot i la distància, 18 anys d’amistat no s’esborren tan fàcilment.


I avui un diumenge de ressaca amb un bon despertar..





Petó a l’orella, al front, a la galta, al nas, a la boca, a la barbeta, al coll..